Contactar Esade

Fundamentos jurídicos y sociales de la cultura política europea (GED70040)

Dades generals

Tipus:

OB

Curs:

1

Període:

S semestre

Crédits ECTS:

6 ECTS

Professorat:

Grup Professor Departament Idioma
Elia Marzal Yetano Derecho CAT

Distribució de la càrrega de treball

Activitats formatives proposades:
- Presencials: aprox. 40 % dels crèdits
- Dirigides: aprox. 20% dels crèdits
- Autònomes: aprox. 40 % dels crèdits

Contribució de l'assignatura al programa

L'assignatura contribueix a la formació de l'estudiant del Grau en Dret i proporciona coneixements teòrics sòlids relatius a textos medievals i moderns del dret públic i privat, per tal que reflexioni sobre els problemes polítics i socials que porten a la veritat política i jurídica

Objectius d'aprenentatge de l'assignatura

L'alumne ha de ser capaç de:
- Comprendre un text del període medieval, tant de dret públic com de dret privat.
- Comprendre un text del període modern, tant de dret públic com de dret privat.

Competències

1. Ser capaç d'adquirir, comprendre i estructurar els coneixements de manera crítica
16. Ser capaç d'apreciar/comprendre la diversitat

Relació Activitats amb Competències

1 16
Participació a classe    
Comentaris de text / desenvolupament de temes    
Controls de lectura    
Examen final    

Continguts

1. Tema 1. Introducció a l'assignatura

(1) Plantejament de l'assignatura: una aproximació a la matèria objecte d'estudi. De què s'ocupa la història del dret. Diferenciació respecte d'altres àrees. La història del dret com a disciplina. Finalitat de la història del dret. (2) Historiografia jurídica. El mètode historicocrític. Martínez Marina. L'escola històrica del dret i Savigny. Hinojosa

2. Tema 2. Drets preromans

Caracterització de l'organització jurídica i política preromana. El principi de personalitat del dret i la seva flexibilització: pactes de clientela i relacions de clientela

3. Tema 3. Romanització jurídica

L'evolució de l'estructura política romana: impacte en l'evolució del dret romà. L'evolució de la relació entre Roma i els territoris conquerits: impacte en l'extensió del dret romà. Aspectes concrets sobre el procés de romanització jurídica a Hispània: 1) els mecanismes d'extensió progressiva del dret romà; 2) el dret provincial hispanoromà, i 3) el dret romà vulgar

4. Tema 4. El dret de la Hispània visigoda

Marc jurídic i polític de l'entrada i de l'assentament posterior dels visigots en el territori romà. El procés d'assentament visigot. El dret visigot. La creació règia del dret i la seva fonamentació per part de l'Església

5. Tema 5. El dret altmedieval

Dues dades explicatives d'aquest nou dret. Anàlisi del sistema de producció normativa altmedieval: l'anomenat localisme jurídic. El canvi de plantejament el segle XIII en el sistema de producció jurídica

6. Tema 6. La recepció del dret comú

El trànsit del dret altmedieval al baixmedieval (el canvi d'època i de societat). La recuperació del dret justinià com a punt d'inflexió. La difusió del dret comú. El conflicte que s'origina amb la recepció o la penetració del nou dret

7. Tema 7. Dret baixmedieval: Castella

Els primers intents dels monarques castellans de superar el localisme jurídic. L'intent reial d'uniformitzar els ordenaments locals de les velles zones del regne. Aplicació d'un dret reial pels tribunals del rei. La redacció de Las Partidas. L'ordenament d'Alcalà de 1348. Les lleis de Toro de 1505.

8. Tema 8. Dret baixmedieval: Catalunya

Elements que anuncien una continuïtat en la conformació d'un sistema normatiu català: la pervivència del dret visigot a través del Liber iudiciorum i els Usatges de Barcelona; la força del costum en l'àmbit local. Elements de ruptura en el dret finalment format: la participació dels estaments en l'elaboració i la interpretació de les normes; el pes del dret comú en el sistema de fonts

9. Tema 9. L'edat moderna; el moviment compilador

L'edat moderna com a període de ruptura amb la concepció vigent durant l'edat mitjana. L'edat moderna com a intensificació de trets ja presents en l'edat mitjana. El cas de Castella. El cas de Catalunya

10. Tema 10. El constitucionalisme i la codificació

Constitucions i codis. Liberalisme i democràcia. La reacció dels juristes: el pandectisme. Nacionalisme i historicisme. El positivisme

Relació Activitats amb Continguts

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Participació a classe                    
Comentaris de text / desenvolupament de temes                    
Controls de lectura                    
Examen final                    

Metodologia

Avaluació

Activitats d'avaluació

Descripció %
Participació a classe 10
Comentaris de text / desenvolupament de temes 15
Controls de lectura 10
Examen final 65

Criteris d'avaluació

L'examen representa el 65 % de la nota final i consta d'un test (40 %) i d'una pregunta llarga de desenvolupament escrit (60 %).
L'avaluació continuada representa la resta de la nota final (35 %), descomponent al seu torn aquesta nota en participació a classe (10 %), un control test (15 %) i un control escrit (10 %). L'assistència a classe és obligatòria.

L'alumne que no superi:
1. L'assignatura en la convocatòria ordinària per no haver assistit a classe, per no haver fet les activitats proposades o per haver-les copiat no podrà superar l'assignatura en convocatòria extraordinària i, per tant, haurà de cursar de nou l'assignatura i realitzar degudament les activitats proposades de manera específica pel professor.
2. El nivell de competències exigit, podrà passar de curs sempre que tingui l'assignatura aprovada, però no podrà fer el treball final de grau si no ha adquirit els nivells de competències requerits durant el grau.

Bibliografia

- LALINDE. Iniciación histórica al Derecho español.
- TOMÁS Y VALIENTE. Historia del Derecho español.
- GALO SÁNCHEZ. Curso de historia del Derecho.
- GARCÍA GALLO. Historia del Derecho.

Horaris i seccions

Grup Professor Departament
Elia Marzal Yetano Derecho

Horari

Del 16/9/2014 al 18/12/2014:
Dimarts i dijous de 10:30 a 12:00.

divendres 23/1/2015 de 10:00 a 13:00.