Contactar Esade

Derecho Procesal II (GED70101)

Dades generals

Tipus:

OB

Curs:

3

Període:

S semestre

Crédits ECTS:

3 ECTS

Professorat:

Grup Professor Departament Idioma
Ed: 1 Francisco Peláez Sanz Derecho ESP

Grup Professor Departament Idioma
Ed: 2 Francisco Peláez Sanz Derecho ESP

Coneixements previs

El contingut de l'assignatura Dret Processal I.

Distribució de la càrrega de treball

Activitats formatives proposades:
- Presencials: 50 % dels crèdits.
- Dirigides: 20 % dels crèdits.
- Autònomes: 30 % dels crèdits.

Objectius d'aprenentatge de l'assignatura

- Conèixer les característiques principals i com s'organitzen els diversos procediments declaratius segons l'ordenament, diferenciant entre els processos declaratius generals i els especials.
- Saber determinar i escollir el procediment més adequat per a un conflicte concret.
- Conèixer en profunditat el judici ordinari i el judici verbal.
- Conèixer les directrius del funcionament dels arbitratges com a solució alternativa als processos de declaració.
- Conèixer la funció de l'execució en el marc d'un procés civil, sabent com opera, des de la sol·licitud de l'execució i les seves mesures de garantia fins a arribar a la realització dels béns embargats, incidint especialment en el funcionament de les subhastes judicials.

Competències

21. Adquirir valors i principis ètics
3. Ser capaç de prendre decisions i/o d'emetre judicis en situacions complexes

Relació Activitats amb Competències

21 3
Intervenció a classe    
Avaluació de competències    
Pràctiques    
Examen    

Continguts

1. La segona instància i els recursos extraordinaris

Té com a objectiu conèixer el procediment posterior a la finalització de la primera instància, analitzant la segona instància i el procés derivat dels recursos extraordinaris, si escau.
Blocs temàtics (al programa de l'assignatura se'n detalla el contingut).

2. Efectes del procés de declaració

Té com a objectiu conèixer bàsicament la cosa jutjada, en ser el principal efecte derivat de la fermesa de la sentència que posa fi al procés de declaració. Així mateix, s'analitzaran els mitjans de rescissió o de revocació de la cosa jutjada.
Blocs temàtics (al programa de l'assignatura se'n detalla el contingut).

3. Crisi del procés de declaració

Té com a objectiu conèixer les principals incidències que es produeixen en l'esdevenir normal del procés: qüestions prejudicials, qüestions incidentals i la possibilitat de suspendre el procés.
Blocs temàtics (al programa de l'assignatura se'n detalla el contingut).

4. Els processos declaratius

Té com a objectiu conèixer els diferents procediments establerts per l'ordenament, com s'estructura i com es determina el procediment més adequat, aprofundint especialment en els processos generals (judici ordinari i judici verbal).
Blocs temàtics (al programa de l'assignatura se'n detalla el contingut).

5. Mitjans de solució alternativa de conflictes

Té com a objectiu centrar-se a conèixer les normes que regulen els arbitratges i la mediació com a solució alternativa a la resolució de conflictes per mitjà d'un procés de declaració.
Blocs temàtics (al programa de l'assignatura se'n detalla el contingut).

6. El procés d'execució

Té com a objectiu conèixer els pressupostos i l'objecte i la funció del procés d'execució, l'execució provisional i el funcionament d'un procés d'execució, diferenciant les diferents formes d'activitat executiva, segons es tracti d'una execució dinerària o d'una execució no dinerària. Així mateix, s'analitzaran de manera especial l'execució de béns hipotecats i pignorats i les mesures cautelars.
Blocs temàtics (al programa de l'assignatura se'n detalla el contingut).

7. Programa de l'assignatura

PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA:

1. - PROCESSAL CIVIL

Capítol primer
SEGONA INSTÀNCIA

LLIÇÓ 1. - LA SEGONA INSTÀNCIA
I. - Apel·lació i segona instància.
II. - Disposicions generals.
A) Resolucions de recurs en apel·lació; supòsits de tramitació preferent.
B) Tribunal competent.
C) Àmbit i efectes del recurs d'apel·lació.

III. - Substanciació de l'apel·lació.

A) Preparació de l'apel·lació.
B) Interposició del recurs: 1. Al·legacions sobre el fons. - 2. Al·legacions basades en la infracció de normes o garanties processals. - 3. Documents que es poden adjuntar i sol·licitud de proves.
C) Oposició al recurs i impugnació de la sentència (l'anomenada "adhesió a l'apel·lació").
D) Remissió d'actuacions i testimoni per a l'execució provisional. Emplaçament.
E) Admissió de proves i assenyalament de la vista; possibilitat de celebrar vista sense que s'hagi proposat prova.
F) Sentència d'apel·lació: 1. El seu contingut segons s'hagi fonamentat el recurs d'apel·lació en qüestions de fons o en infraccions processals. - 2. La congruència de la sentència; prohibició de la "reformatio in peius".

Capítol segon
ELS RECURSOS EXTRAORDINARIS

LLIÇÓ 2. - EL SISTEMA DE RECURSOS EXTRAORDINARIS
I. - Qüestions generals.
II. - El recurs extraordinari per infracció processal.

A) Concepte i funció.
B) Tribunal competent, resolucions recurribles i motius.
C) Procediment.
D) Sentència i els seus efectes.
I) Recursos contra la sentència dictada per l'Audiència Provincial després d'estimar el recurs extraordinari per infracció processal.

III. - El recurs de cassació.
A) Concepte i funció.
B) Tribunal competent, la simultaneïtat de recursos contra una mateixa sentència davant el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia.
C) Resolucions recurribles i el motiu en què s'ha de basar la cassació, l'"interès cassacional".
D) Procediment.
E) Sentència i els seus efectes.

IV. - La interposició simultània contra una sentència de diferent recurs extraordinari.
V. - El recurs en interès de llei.

A) Concepte, finalitat i naturalesa.
B) Tribunal competent.
C) Resolucions recurribles.
D) Legitimació per recórrer
E) Procediment.
F) Sentència i els seus efectes.

Capítol tercer
EFECTES DEL PROCÉS

Lliçó 3. - LA COSA JUTJADA
I. - Fermesa i invariabilitat de les resolucions.
II. - Les resolucions judicials i la cosa jutjada: cosa jutjada formal i material.
III. - La cosa jutjada formal.
IV. - La cosa jutjada material.
A) Concepte i naturalesa jurídica.
B) Funció negativa o excloent i funció positiva o prejudicial de la cosa jutjada.
C) Límits de la cosa jutjada: 1. Subjectius. - 2. Objectius. - 3. Temporals.
D) Tractament processal: 1. Funció negativa. - 2. Funció positiva.

V. - Resolucions fermes sense autoritat de cosa jutjada.

A) Les sentències sobre el fons en els processos sumaris.
B) Resolucions sobre qüestions processals.
C) La cosa jutjada en el procés canviari.

Lliçó 4. - MITJANS DE RESCISSIÓ O REVOCACIÓ DE LA COSA JUTJADA
I. - Qüestions generals, la naturalesa dels instruments de rescissió i de revocació.
II. - L'audiència del condemnat en rebel·lia.
A) Concepte, fonament i naturalesa.
B) Pressupostos.
C) Procediment, sentència i efectes.
III. - La revisió de sentències fermes.

A) Concepte i naturalesa.
B) Àmbit d'aplicació i motius de revisió.
C) Tribunal competent.
D) Legitimació.
E) Terminis d'interposició.
F) Dipòsit, procediment, sentència i els seus efectes.

IV. - L'"incident" de nul·litat d'actuacions.

A) Concepte, naturalesa i finalitat.
B) Àmbit d'aplicació i motiu de nul·litat.
C) Tribunal competent.
D) Termini per promoure l'incident.
E) Procediment, decisió i els seus efectes.

Capítol quart
CRISI PROCESSAL

LLIÇÓ 5. - CRISI DEL PROCÉS
I. - Concepte de crisi processal.
II. - Les qüestions prejudicials.
A) Qüestions prejudicials no devolutives i devolutives.
B) Prejudicialitat penal en el procés civil.
C) Qüestions prejudicials no penals: contenciosa administrativa o social.
D) Prejudicialitat civil en el procés civil.
E) Prejudicialitat constitucional: la qüestió d'inconstitucionalitat.
F) Qüestió prejudicial sobre dret comunitari europeu.

III. - Qüestions incidentals.

A) Concepte.
B) Classes de qüestions incidentals: 1. Qüestions incidentals de pronunciament. - 2. Qüestions incidentals de pronunciament previ; supòsits i casos.
C) Procediment incidental: 1. Plantejament. - 2. Admissió. - 3. Substanciació. - 4. Decisió.

IV. - Suspensió del procés per acord de les parts.

ELS PROCESSOS DECLARATIUS

Capítol primer
L'ORDENACIÓ DELS PROCEDIMENTS DECLARATIUS I LA DETERMINACIÓ DEL PROCEDIMENT ADEQUAT

LLIÇÓ 6. - L'ORDENACIÓ DELS PROCESSOS DECLARATIUS A LA LLEI D'ENJUDICIAMENT CIVIL

I. - Conceptes fonamentals previs.
II. - Els processos de declaració generals i els processos de declaració especials.
III. - Procediments declaratius generals, la seva ordenació.
IV. - Procediments declaratius especials, la seva ordenació.

A) Procediments denominats expressament com a "especials" per la Llei d'enjudiciament civil.
B) Altres procediments declaratius especials regulats per la Llei d'enjudiciament civil.

V. - Els judicis ràpids civils: les oficines d'assenyalament immediat.

LLIÇÓ 7. - LA DETERMINACIÓ DEL PROCEDIMENT ADEQUAT

I. - La quantia com a criteri general. La determinació de la quantia: 1. Regles generals. - 2. Regles especials en casos de processos amb pluralitat d'objectes o de parts.
II. - La matèria com a criteri especial.
III. - Tractament processal de la determinació del procediment.

A) Control d'ofici.
B) Impugnació a instància de part.

Capítol segon
ELS PROCESSOS DE DECLARACIÓ GENERALS

LLIÇÓ 8. - EL JUDICI ORDINARI

I. - Qüestions generals.
II. - Judici ordinari comú.

A) Al·legacions inicials.
B) Audiència prèvia al judici.
C) El judici.
D) Diligències finals i sentència.

III. - Judicis ordinaris amb especialitats; principals característiques.

LLIÇÓ 9. - EL JUDICI VERBAL

I. - Qüestions generals.
II. - Judici verbal comú.

A) Actuacions inicials.
B) Citació per a la vista i desenvolupament de la vista
C) Sentència.
D) Judicis verbals sumaris: l'absència de cosa jutjada en casos especials.

III. - Judicis verbals amb especialitats; principals característiques.

Capítol tercer
ELS PROCESSOS DE DECLARACIÓ ESPECIALS

LLIÇÓ 10. - PROCESSOS NO DISPOSITIUS: CAPACITAT, FILIACIÓ I MATRIMONI

I. - Qüestions generals.
II. - Processos sobre capacitat de les persones.

A) Incapacitació.
B) Prodigalitat.
C) Reintegració de la capacitat i modificació de l'abast de la incapacitat.
D) Internament no voluntari per raó de trastorn psíquic.

III. - Processos sobre filiació, paternitat i maternitat.
IV. - Processos matrimonials.
A) Processos de nul·litat de matrimoni, separació i divorci.
B) Mesures provisionals i definitives: adopció i modificació.
C) Processos de reconeixement civil de resolucions o decisions eclesiàstiques en matèria matrimonial.

V. - Processos sobre protecció de menors.
A) Processos sobre guàrdia i custòdia de fills menors o sobre els aliments reclamats per un progenitor contra l'altre en nom dels fills menors.
B) Processos que tinguin per objecte l'oposició a les resolucions administratives en matèria de menors.

VI. - Processos que versin sobre la necessitat d'assentiment en l'adopció.

LLIÇÓ 11. - PROCESSOS PER DIVISIÓ JUDICIAL DE PATRIMONIS
I. - Procediment per a la divisió judicial de patrimonis hereditaris.
A) La declaració d'hereus abintestat.
B) Procediment per a la divisió d'herència.
C) Intervenció i administració del cabal o patrimoni hereditari.

II. - Procediment per a la liquidació del règim econòmic matrimonial.

LLIÇÓ 12. - LA TUTELA PRIVILEGIADA DEL CRÈDIT

I. - Qüestions generals.
II. - Procés monitori.
A) Concepte i naturalesa.
B) Competència
C) Petició inicial, admissió i requeriment de pagament.
D) Possibles conductes del demandat.
I) L'oposició del deutor i la transformació del procediment.
F) Procés monitori i cosa jutjada.

III. - Judici canviari.

A) Pressupostos: casos en què és procedent.
B) Competència.
C) Procediment.
D) Sentència i la seva eficàcia.

L'ARBITRATGE

LLIÇÓ 13. - L'ARBITRATGE

I. - Qüestions generals.

A) Concepte.
B) Naturalesa.
C) Classes: 1. Arbitratge de dret i arbitratge d'equitat. - 2. Arbitratge intern i arbitratge internacional
D) Disposicions generals.

II. - El conveni arbitral i els seus efectes.
III. - Els àrbitres. La competència dels àrbitres.
IV. - El procediment arbitral.
V. - El laude arbitral i l'acabament de les actuacions.
VI. - La intervenció judicial en l'arbitratge.
VII. - L'anul·lació i la revisió del laude.
VIII. - Execució forçosa del laude.
IX. - L'exequàtur de laudes estrangers.

EL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Capítol Primer
PRESSUPOSTOS I OBJECTE DE L'EXECUCIÓ FORÇOSA

LLIÇÓ 14. - LA FUNCIÓ DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

I. - Necessitat d'aconseguir l'efectivitat o la realització pràctica del dret.

A) Execució i declaració.
B) Execució i responsabilitat.

II. - Naturalesa de l'activitat executiva.
III. - Pressupostos de l'execució: acció executiva i títol executiu.
IV. - Execució singular i execució concursal o universal.
V. - L'objecte de l'execució.
VI. - Fonts del procés d'execució.

LLIÇÓ 15. - ELS TÍTOLS EXECUTIUS

I. - El títol executiu com a document típic.
II. - Classes de títols executius:

A) Títols executius judicials o equiparats; especial consideració de la sentència ferma de condemna.
B) Títols executius no judicials o contractuals.

III. - Els títols executius estrangers: homologació i execució de títols executius estrangers.
A) La sentència estrangera; especial consideració del Conveni de Brussel·les.
B) El laude estranger.
C) Homologació de resolucions canòniques.

IV. - L'execució impròpia: sentències merament declaratives i sentències constitutives.

Capítol segon
L'EXECUCIÓ PROVISIONAL

LLIÇÓ 16. - L'EXECUCIÓ PROVISIONAL

I. - Concepte i naturalesa jurídica.
II.-Pressupostos de l'execució provisional.

A) Títol d'execució provisional.
B) Tribunal competent.
C) Legitimació.
D) Absència de necessitat de prestar caució l'executant.

III. - Substanciació.
A) L'execució provisional de sentències de condemna dictades en primera instància: 1. Sol · licitud. - 2. Despatx de l'execució. - 3. Oposició a l'execució provisional. - 4. Suspensió de l'execució provisional. - 5. Confirmació de les sentències executades provisionalment. - 6. Revocació de les sentències executades provisionalment.
B) L'execució provisional de sentències de condemna dictades en segona instància: 1. Supòsits en què és procedent. - 2. Remissió a la regulació de l'execució provisional de sentències de condemna dictades en primera instància i les seves especialitats procedimentals.
C) L'execució de laudes arbitrals quan s'exercita l'acció d'anul · lació.

Capítol Tercer
DISPOSICIONS GENERALS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

LLIÇÓ 17. - ELS SUBJECTES DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
I. - El tribunal competent.

A) Els criteris per atribuir la competència en execució.
B) Tractament processal: 1. Apreciació d'ofici. - 2. Impugnació a instància de part.
C) Forma de la resolució en l'execució forçosa.

II. - El secretari judicial.
III. - Les parts de l'execució.
A) Concepte.
B) Legitimació ordinària.
C) Legitimació en casos especials: 1. Successió. - 2. Béns guanys. - 3. Execució d'un deutor solidari. - 4. Execució d'associacions o entitats temporals. - 5. Execució d'entitats sense personalitat jurídica.

IV. - Els tercers.
A) Concepte.
B) Activitat executiva dirigida contra béns propietat d'un tercer: 1. Activitat executiva lícita. - 2. Activitat executiva il · lícita. - 3. La terceria de domini.
C) Activitat executiva dirigida contra béns respecte dels quals el tercer té un crèdit preferent, la terceria de millor dret.

V. - Representació i defensa.
VI. - Les costes en execució.

LLIÇÓ 18. - EL SISTEMA UNITARI D'EXECUCIÓ I LES DIFERENTS FORMES D'ACTIVITAT EXECUTIVA

I. - El sistema unitari d'execució: antecedents històrics i dret comparat.
II. - Especialitats o particularitats en funció del caràcter judicial o no del títol.
III. - Les diferents formes de l'activitat executiva: l'execució dinerària i l'execució no dinerària.
IV. - Les particularitats de l'execució de béns hipotecats o pignorats.

LLIÇÓ 19. - LA INICIACIÓ DEL PROCÉS: DEMANDA EXECUTIVA I EL DESPATX DE L'EXECUCIÓ

I. - Demanda executiva.

A) Contingut
B) Documents que han d'acompanyar a la demanda executiva.

II. - Despatx de l'execució.
C) Pressupostos o requisits, caducitat i espera.
D) La interlocutòria despatxant o no execució i les seves conseqüències: 1. Acte denegui el despatx de l'execució i recursos. - 2. Acte despatxant execució: contingut, notificació i mesures immediates.
I) El Decret del secretari judicial (art. 551. 3 LEC).

III. - Acumulació d'execucions.

LLIÇÓ 20. - OPOSICIÓ DE L'EXECUCIÓ, IMPUGNACIÓ D'ACTES D'EXECUCIÓ, SUSPENSIÓ I FI DE L'EXECUCIÓ

I. - Oposició a l'execució.
A) Concepte i naturalesa.
B) El sistema unitari d'execució i l'oposició a la mateixa.
C) Classes d'oposició: 1. Oposició obtinguda de defectes o causes formals. - 2. Oposició basada en motius o causes de fons: a) Oposició davant títols judicials i assimilats. b) Oposició davant títols no judicials. c) Oposició davant les actuacions de quantia màxima en accident de circulació.
D) Substanciació de l'oposició de forma i de fons.
I) Resolució de l'oposició de forma i de fons a l'execució i els seus efectes

II. - Impugnació d'actes concrets d'execució.
A) Concepte i naturalesa.
B) Classes d'impugnació: 1. Per infracció de les normes que regulen els actes del procés d'execució. - 2. Per contradir el que disposa el títol executiu judicial.

III. - Defensa jurídica de l'executat fonamentada en fets i actes no compresos en les causes d'oposició.
IV. - Suspensió de l'execució
A) Concepte i naturalesa.
B) Causes de suspensió: 1. Norma general. - 2. Supòsits especials.

V. - Final de l'execució.

Capítol Quart
LES DIFERENTS FORMES D'ACTIVITAT EXECUTIVA

SECCIÓ PRIMERA
L'EXECUCIÓ DINERARIA

LLIÇÓ 21. - QÜESTIONS GENERALS; ACTUACIONS INICIALS

I. - Objecte o àmbit de l'execució dinerària.
II. - Supòsits en què és procedent l'execució dinerària.
III. - Estructura del procediment d'execució dinerària.
IV. - Pressupost de l'embargament: quantitat de diners líquida, liquidació de sentències il · líquides.

A) Quantitat de diners líquida.
B) Determinació de la quantitat i despatx de l'execució.
C) Supòsits de liquidació de sentències il · líquides: 1. Sentències que obliguen de manera "directa" pagar una quantitat de diners sense que aquesta sigui líquida. - 2. Sentències que ordenen el pagament d'una quantitat de diners de "forma indirecta" pel que precisen liquidar. - 3. Determinació de l'equivalent dinerari quan esdevé impossible el compliment d'una prestació no dinerària. - 4. Determinació sobrevinguda o ampliació de l'execució.

V. - El requeriment de pagament.
A) Necessitat del requeriment de pagament.
B) Lloc del requeriment de pagament.
C) Conductes l'executat enfront del requeriment de pagament, els seus efectes.

LLIÇÓ 22. - L'EMBARGAMENT DE BÉNS

I. - Concepte, naturalesa i funció de l'embargament.
II. - Estructura de l'embargament.
III. - Evitació de l'embargament: consignació de la quantitat per la qual es va despatxar execució.
IV. - Objecte de l'embargament: el patrimoni del deutor; béns inembargables.

A) Pertinença o titularitat dels béns a l'executat.
B) Execució singular i execució concursal.
C) Béns inembargables: 1. Béns absolutament inembargables. - 2. Béns inembargables relativament.

V. - La localització dels béns que han de ser embargats.
A) Les mesures de cerca de béns quan l'executant no ha trobat patrimoni o és insuficient: 1. Manifestació de béns per l'executat. - 2. Investigació judicial del patrimoni. 3. El deure de col · laboració.
B) La reintegració del patrimoni de l'executat.
VI. - La trava o afecció dels béns.
A) Concepte.
B) Requisits per a la validesa de la trava o afecció, l'ordre dels embargaments.
C) El reembargament
D) L'embargament del sobrant.

VII. Els diferents mitjans de garantia de l'embargament o afecció.
A) Naturalesa i finalitat.
B) Dipòsit judicial.
C) L'ordre de retenció.
D) L'anotació preventiva d'embargament.
I) L'administració judicial.

VIII. - Efectes de l'embargament sobre els béns de l'executat.

LLIÇÓ 23. - INCIDÈNCIES EN L'EMBARGAMENT DE BÉNS

I. - La terceria de domini.
II. - La terceria de millor dret.
III. - Millora, reducció i modificació de l'embargament.

LLIÇÓ 24. - PROCEDIMENT DE CONSTRENYIMENT: EL PAGAMENT I LES DIFERENTS FORMES DE REALITZACIÓ.

I. - Qüestions generals: objecte i finalitat del procediment de constrenyiment.
II. - Pagament o lliurament directe el bé embargat.
III. - Les diferents formes de realització.

A) Criteris generals per a realitzar els béns embargats.
B) Modalitats de realització: la seva ordenació.

IV. - El conveni de realització.
V. - Formes legals de realització.

A) L'alienació forçosa: 1. Alienació d'accions i altres formes de participacions socials. 2. La subhasta: a) Valoració dels béns embargats. b) Realització per persona o entitat especialitzada. c) La subhasta judicial.
B) L'adjudicació en pagament de béns mobles i immobles.
C) L'administració per a pagament.

LLIÇÓ 25. - PROCEDIMENT DE CONSTRENYIMENT: LA SUBHASTA JUDICIAL

I. - La subhasta judicial com a sistema o forma ordinària de realització.
II. - Subhasta de béns mobles.
A) Preparació de la subhasta.
B) Convocatòria de la subhasta: la seva necessitat.
C) Publicitat de la subhasta: 1. Mitjans per donar publicitat. - 2. Contingut dels anuncis.
D) Requisits per a licitar: 1. Els licitadors. - 2. Executant licitador.
E) Desenvolupament i acabament de la subhasta: 1. Forma de realitzar les "licitacions" o "postures". - 2. Subhasta sense postor o subhasta "deserta". - 3. - Terminació i aprovació de la rematada. - 4. Fallida de la subasta.-5. Destí dels dipòsits constituïts per licitar. - 6. Pagament a l'executant i destí del romanent.

III. - Subhasta de béns immobles.
A) Àmbit d'aplicació d'aquesta subhasta.
B) Regulació de la subhasta de béns immobles.
C) No necessitat de convocar subhasta.
D) Situació jurídica dels béns: 1. Titularitat del domini i càrregues. - 2. Presentació de títols. - 3. Arrendataris i ocupants de fet.
E) El sistema de subsistència i extinció de càrregues.
F) Especialitats en la valoració d'immobles per a subhasta, la fixació del tipus per a la subhasta
G) Convocatòria, anunci i publicitat.
H) Condicions per a participar en la subhasta.
I) Especialitats en l'acte de la subhasta: 1. L'aprovació de la rematada. - 2. Subhasta sense postor. - 3. Destinació de les sumes obtingudes en la subhasta. - 4. Subhasta simultània.
J) Títol de la inscripció d'adquisició, la cancel · lació de càrregues.
K) El lliurament de la possessió i els ocupants de l'immoble.

LLIÇÓ 26. - L'EXECUCIÓ DE BÉNS hipotecats i pignorats
I. - La protecció del crèdit del creditor hipotecari.
II. - Les particularitats del procediment d'execució hipotecària judicial, el seu àmbit d'aplicació i la seva regulació.
III. - Pressupostos de l'execució hipotecària judicial.
IV. - Competència i legitimació.
V. - Demanda executiva i documents que han d'acompanyar.
VI. - Substanciació del procediment d'execució hipotecària
A) Desenvolupament de l'execució: 1. Requeriment de pagament. - 2. L'ordre de dipòsit dels vehicles a motor i dels béns pignorats.
B) Certificació de domini i càrregues.
C) Comunicació del procediment al titular inscrit i als creditors posteriors.
D) Possibilitat de sol · licitar l'administració de la finca o el bé.
E) Convocatòria de la subhasta de béns hipotecats i la seva publicitat.
F) Subhasta i les seves especialitats.
G) Pagament del crèdit i destí del sobrant.

VII. - Oposició i suspensió en el procediment d'execució hipotecària judicial.
A) Oposició a l'execució hipotecària judicial: 1. Oposició formal o processal. - 2. Oposició per motius de fons
B) Suspensió de l'execució hipotecària judicial: 1. Terceria de domini. - 2. Terceria de millor dret.
C) Altres reclamacions del deutor no compreses en les causes d'oposició i de suspensió.

VIII. - La venda extrajudicial del bé hipotecat per mitjà de notari.
IX. - Especialitats en l'execució dels béns pignorats.

SECCIÓ SEGONA
L'EXECUCIÓ NO DINERÀRIA

LLIÇÓ 27. - LES MODALITATS D'EXECUCIÓ NO DINERÀRIA

I. - Disposicions generals.

A) Interès que les sentències es compleixin en els seus propis termes.
B) Despatx de l'execució i prevenció de constrenyiments personals i multes econòmiques
C) Mesures de garantia en l'execució de condemnes no pecuniàries.
D) Modalitats d'execució no dinerària.

II. - Execució de condemnes de "donar" o "entregar".
A) Lliurament d'una cosa moble determinada.
B) Lliurament de coses genèriques o indeterminades.
C) Lliurament d'immobles.

III. - Execució de condemnes de "fer".
A) Requeriment i fixació del termini per fer
B) Activitat executiva si s'incompleix el requeriment; supòsits: 1. Condemna de fer no personalíssim. - 2. Condemna a difondre o publicar en mitjans de comunicació el contingut la sentència totalment o parcialment. - 3. Condemna a l'emissió d'una declaració de voluntat. - 4. Condemna de fer personalíssim.

IV. - Execució de condemnes de "no fer".
V. - Liquidació de danys i perjudicis, fruits i rendes i rendició de comptes.

Capítol Cinquè
L'ASSEGURAMENT DE L'EXECUCIÓ

LLIÇÓ 28. - LES MESURES CAUTELARS: PRESSUPOSTOS I CLASSES

I. - Concepte, naturalesa i finalitat.
II. - Característiques de les mesures cautelars; especial consideració de l'accessorietat, l'execució provisional i les mesures cautelars.
III. - Pressupostos per a l'adopció i efectivitat de les mesures cautelars.

A) Pressupost per a l'adopció de la mesura cautelar: 1. Perill per la mora processal. - 2. Aparença de bon dret.
B) Pressupost per a l'efectivitat de la mesura cautelar: prestació de caució.

IV. - Classes de mesures cautelars.
A) Règim obert de mesures cautelars.
B) Mesures cautelars asseguradores, conservatives o anticipadores.
C) Mesures cautelars específiques.
D) Mesures cautelars genèriques.

LLIÇÓ 29. - LES MESURES CAUTELARS: EL PROCEDIMENT PER ADOPTAR-LES

I. - Jurisdicció i competència.

A) Tribunal competent: 1. Competència general. - 2. Competència en casos especials.
B) Tractament processal: 1. Apreciació d'ofici, les mesures cautelars en prevenció. - 2. Impugnació a instància de part.

II. - Sol·licitud de les mesures cautelars.
A) Necessària instància de part com a norma general.
B) Mesures cautelars acordades d'ofici en processos especials.
C) Sol·licitud de mesures cautelars en procediments arbitrals i en litigis estrangers.
D) Importància d'acordar mesures cautelars més costoses que les sol·licitades.
E) Moments per sol·licitar les mesures cautelars.
F) L'escrit sol·licitant mesures cautelars; el seu contingut.

III. - Audiència al demandat.
A) L'audiència al demandat com a norma general per adoptar mesures cautelars.
B) La "vista" com a mitjà per a l'audiència de les parts.

IV. - L'adopció de mesures cautelars sense audiència prèvia del demandat.
A) El seu caràcter especial i les raons que justifiquen l'adopció de mesures cautelars sense escoltar prèviament el demandat.
B) L'oposició a la mesura cautelar adoptada sense audiència prèvia del demandat.

V. - Acte en què s'acorden o no les mesures cautelars sol·licitades.
A) Acte en què s'acorden les mesures cautelars.
B) Interlocutòria denegatòria de mesures cautelars. La possibilitat de reiterar la sol·licitud si canvien les circumstàncies.

VI-Prestació de caució.
VII. - Execució de la mesura cautelar.
VIII. - Modificació i alçament de la mesura cautelar.
IX. - Possibilitat de substituir les mesures cautelars mitjançant la prestació de caució.

Relació Activitats amb Continguts

1 2 3 4 5 6 7
Intervenció a classe              
Avaluació de competències              
Pràctiques              
Examen              

Metodologia

Avaluació

Activitats d'avaluació

Descripció %
Intervenció a classe 5
Avaluació de competències 10
Pràctiques 25
Examen 60

Criteris d'avaluació

L'examen final en la convocatòria ordinària coincidirà amb la data dels exàmens semestrals (gener/febrer)

L'alumne que suspengui aquest examen s'haurà d'examinar novament de la matèria en la convocatòria extraordinària de juliol, sense que pugui fer-ho en l'examen final previst per al maig.

És fonamental l'assistència a classe i la participació activa a les classes presencials pràctiques.

S'avaluarà la comprensió i l'assimilació dels conceptes generals continguts al programa, així com l'adquisició de les competències específiques de l'assignatura.

L'alumne que no superi:

1. L'assignatura a la convocatòria ordinària per no haver assistit a classe, no haver fet les activitats proposades o haver-les copiat, no serà avaluat a la convocatòria extraordinària; per tant, haurà de cursar novament l'assignatura i fer degudament les activitats que li siguin proposades.

2. El nivell de competències exigit, podrà passar de curs sempre que tingui l'assignatura aprovada, però no podrà fer el treball final de grau sense haver adquirit els nivells de competències requerits durant el grau.

Bibliografia

Bibliografia bàsica

Ateses les modificacions freqüents efectuades sobre la Llei d'enjudiciament civil, els manuals que es recomanen han d'estar actualitzats. Cal que comproveu que l'edició que compreu està posada al dia. Les publicacions poden ser un complement i ajuda de les explicacions realitzades a les sessions magistrals i del contingut de la normativa sense que puguin substituir-les. Suggerim, entre d'altres, els manuals següents:
- ORTELLS RAMOS, M. Derecho procesal civil I
- ROBLES GARZÓN, J. A. Conceptos básicos de derecho procesal civil.
- RIFÁ SOLER [et al.] Derecho procesal civil, volumen II.
- ARMENTA DEU, T. Lecciones de derecho procesal civil (proceso de declaración, proceso de ejecución y procesos especiales.
- MONTERO AROCA [et al.] Derecho juridiccional II proceso civil.
- GIMENO SENDRA. Derecho procesal civil II

Sense perjudici d'això, a mesura que apareguin novetats bibliogràfiques que puguin ajudar a seguir la matèria, les anirem indicant degudament.

LEGISLACIÓ
És essencial disposar i utilitzar a classe la normativa que s'indica, especialment, la Llei d'enjudiciament civil, per tal de seguir i aprofitar correctament les exposicions i l'estudi de la matèria.
- Llei d'enjudiciament civil 1/2000 amb la normativa complementària.
- Llei orgànica del poder judicial de 1985

Horaris i seccions

Grup Professor Departament
Ed: 1 Francisco Peláez Sanz Derecho

Horari Ed: 1

Del 16/9/2014 al 18/12/2014:
Cada dimarts de 10:00 a 11:30.
Cada dijous de 8:00 a 9:30.

divendres 16/1/2015 de 10:00 a 13:00.

Grup Professor Departament
Ed: 2 Francisco Peláez Sanz Derecho

Horari Ed: 2

Del 16/9/2014 al 18/12/2014:
Cada dijous de 10:00 a 11:30.
Cada dimarts de 8:00 a 9:30.

divendres 16/1/2015 de 10:00 a 13:00.