International Public Law (GED70377)

Dades generals

Tipus:	OB	Curs:	2	Període:	S semestre
Crédits ECTS:	5 ECTS

Professorat:

Grup	Professor	Departament	Idioma
	Miquel Montañá Mora	Derecho	ENG
	Jorge Sellarés Serra	Derecho	ENG

No s'exigeix ¿¿cap prerequisit en particular

Es considera que els alumnes tenen uns bons coneixements d'història general, que estan familiaritzats amb l'estructura de l'Estat i amb la seva divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial) i que segueixen als mitjans de comunicació els esdeveniments més rellevants de les relacions internacionals , tant els que afecten els estats com els que concerneixen les relacions internacionals.

Classes presencials magistrals: 2 hores / setmana, 30 hores / 1r trimestre, 30 hores/curs
Classes pràctiques: 1 hora/setmana, 15 hores/1r trimestre, 15 hores/curs
Tutories: Sí.
Elaboració de treballs en grup: 1 hora/setmana, 15 hores / 1r trimestre, 15 hores/curs
Recerca d'informació: 1h/setmana, 15/41er trimestre, 15/curso
Visites a una empresa: No.
Presentacions orals: Sí.
Treball individual: No.
Temps de participació en l'espai virtual: 0,30 hores /setmana, 7,50 hores / 1r trimestre, 7,5 hores / curs
Temps d'elaboració de casos: 1 hora/setmana, 45 hores / 1r trimestre, 45 hores / curs
Lectures recomanades: les que consten al final del programa.
Conferències i seminaris: les que s'aniran anunciant al llarg del curs.
Temps individual d'estudi: 1 hora/setmana, 1 hora/1r trimestre, 15h / curs
Temps preparació exàmens: 1h/setmana, 15h/41er trimestre, 15 hores/curs
Exàmens i controls: 2 hores / curs
Total setmana: 8,30 h
Total 1r trimestre: 165 hores
Total curs: 167 hores

L'alumne ha de ser capaç de:
- Adquirir els coneixements essencials del dret internacional públic per a la pràctica posterior en l'àmbit professional, periodístic, polític o en la carrera diplomàtica o d'organitzacions internacionals, o en el món de l'empresa.
- Interrelacionar aquests coneixements amb les altres assignatures impartides en el Grau de Dret i enquadrar-ho tot en un marc global de relacions internacionals, de manera que pugui valorar l'aplicació correcta de les normes en cada situació.
- Identificar, formular i resoldre problemes en l'àmbit de les relacions internacionals, buscant tant el vessant pràctic com les consideracions jurídiques més detallades.
- Generar un esperit crític i realista de l'activitat interestatal, tant en països desenvolupats com en països en vies de desenvolupament.
- Utilitzar les tècniques i les eines disponibles, com la recerca de jurisprudència a internet, la comparació de precedents d'altres sistemes legals i el descobriment de llocs on encara no hi ha pràctica suficient com per fomentar el costum internacional.

Al marge dels objectius d'aprenentatge propis de l'assignatura, es pretén desenvolupar les competències transversals següents:
- Capacitat de treball en equip
- Capacitat per cercar, seleccionar i estructurar informació
- Capacitat per comunicar-se de manera eficaç oralment i per escrit
- Capacitat d'anàlisi i de síntesi
- Capacitat de raonar críticament
- Capacitat de preparar i superar una assignatura en una llengua estrangera (anglès)
- Capacitat per treballar amb les TIC.
- Capacitat d'autoorganització i de gestió eficaç del temps
- Capacitat de lideratge

1. Ser capaç d'adquirir, comprendre i estructurar els coneixements de manera crítica

4. Ser capaç de comunicar informació i/o coneixement

1. Descripció breu dels continguts L'assignatura Dret Internacional Públic pretén que l'estudiant sigui capaç de captar que les normes internacionals són les que es produeixen d'acord amb un procés de creació normatiu propi de l'ordenament internacional, que és potencialment il·limitat, ja que, en principi qualsevol matèria pot ser regulada pel dret internacional. Tanmateix, el nucli essencial de matèries i, per descomptat, les normes que el regulen, té com a objectiu la coordinació de les sobiranies estatals. L'ordenament internacional s'ha anat estenent per obra de la voluntat dels estats per establir els àmbits materials sobre els quals volen actuar.

2. I. LA SOCIETAT INTERNACIONAL I EL SISTEMA JURÍDIC INTERNACIONAL Lliçó 1: La societat internaconal i el dret internacional públic Lliçó 2: Origen i evolució històrica de la societat internacional

3. II. LA FORMACIÓ DE LES NORMES JURÍDIQUES INTERNACIONALS I L'ESTRUCTURA DEL SISTEMA JURÍDIC INTERNACIONAL Lliçó 3: El procés de formació de les normes jurídiques internacionals Lliçó 4: El costum internacional i els principis generals del dret Lliçó 5: Els tractats internacionals Lliçó 6: La conclusió de tractats internacionals Lliçó 7. Aplicació i efectes dels tractats internacionals Lliçó 8: La interpretació dels tractats internacionals Lliçó 9: Actes unilaterals Lliçó 10: Dret internacional i drets interns

4. III. ELS SUBJECTES DEL DRET INTERNACIONAL PÚBLIC Lliçó 11: Els subjectes de dret internacional Lliçó 12: L'estat com a subjecte de dret Internacional Lliçó 13: Les organitzacions Internacionals Lliçó 14: Altres possibles subjectes de dret internacional Lliçó 15: Òrgans per a les relacions internacionals

5. IV. L'APLICACIÓ DEL DRET INTERNACIONAL PÚBLIC A) LA RESPONSABILITAT INTERNACIONAL Lliçó 16: La responsabilitat internacional B) PROCEDIMENTS PER APLICAR EL DRET INTERNACIONAL Lliçó 17: Protecció diplomàtica Lliçó 18: Arranjament pacífic de controverias V. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS. Lliçó 19: L'organització de les Nacions Unides Lliçó 20: Organitzacions internacionals de caràcter regional

6. VI. DRET INTERNACIONAL MATERIAL A) RELACIONS ECONÒMIQUES INTERNACIONALS Lliçó 21: La cooperació internacional en l'àmbit econòmic Lliçó 22: El comerç internacional Lliçó 23: La cooperació internacional per a la protecció de la propietat intel·lectual i industrial B) ÚS I APROFITAMENT DELS ESPAIS I ELS RECURSOS NATURALS Lliçó 24: Règim jurídic de l'espai aeri i l'espai ultraterrestre Lliçó 25: Drets del mar C) COOPERACIÓ INTERNACIONAL PER A LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT Lliçó 26: La protecció internacional del medi ambient D) LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS Lliçó 27: Els drets humans

A) Manuals i llibres de pràctiques:
ABELLÁN HONRUBIA, V. Prácticas de Derecho Internacional Público, De. J. M. Bosch, Barcelona, 1993.
ABELLÁN HONRUBIA, V.; PONS RÀFOLS, X.; SAURA ESTAPÀ, J. Nocions bàsiques de Dret Internacional Públic per a les diplomatures de Ciències Empresarials i de Gestió i Administració Pública, Ed. Universitat de Barcelona, Barcelona, 1996.

AMERICAN SOCIETY OF INTERNATIONAL LAW, International Legal Materials
CARTER, B. E.; TRIMBLE, P. R. International Law
CARRILLO SALCEDO, J. A. Curso de Derecho Internacional Público, Ed. Tecnos, Madrid, 1991.
DEPARTAMENT DE DRET I ECONOMIA INTERNACIONALS, UNIVERSITAT DE BARCELONA, Textos básicos de Derecho Internacional Público, Ed. Signo, 2a edició, Barcelona, 1996.
DÍEZ DE VELASCO, M., Instituciones de Derecho Internacional Público, Ed. Tecnos, tomo I, 10a edició, Madrid, 1994 i tomo II, titulat Organizaciones Internacionales, 9a edició, Madrid, 1995.
GONZÁLEZ CAMPOS, J. D. Curso de Derecho Internacional Público, Servicio de Publicaciones de la Universidad Complutense de Madrid, Madrid, 5a edició, 1992.
MARIÑO MENÉNDEZ, F. Derecho Internacional Público (part general), Ed. Trotta, Madrid, 1993.
PASTOR RIDRUEJO, J. A. Curso de Derecho Internacional Público y Organizaciones Internacionales, Ed. Tecnos, 6a edició, Madrid, 1996.
REMIRO BROTÓNS, A. Derecho Internacional, Ed. McGraw-Hill, Madrid, 1997.

B) Monografies complementàries:
ARENAL, C., Introducción a las relaciones internacionales, Ed. Tecnos, Madrid, 1990.
BARBÉ, E., Relaciones Internacionales, Ed. Tecnos, Madrid, 1995.
BARBERIS, J. A. Los sujetos del Derecho Internacional actual, Ed. Tecnos, Madrid, 1984.
BEDJAOUI, M. Hacia un Nuevo Orden Económico Internacional, Unesco, París, 1979.
BRZEZINSKI, Z. El gran tablero mundial, Ed. Paidós, 1998.
CANCLINI, N. G. La globalización imaginada, Ed. Paidós.
CARRILLO SALCEDO, J. A. Soberanía de los Estados y derechos humanos en Derecho Internacional Contemporáneo, Ed. Tecnos, 1a edició, Madrid, 1995.
CARRILLO SALCEDO, J. A. El Convenio Europeo de Derechos Humanos, Ed. Tecnos, Madrid, 2003.
CASSESE, A. Los derechos humanos en el mundo contemporáneo, Ed. Ariel, Barcelona, 1991.
CHOMSKI, N. El beneficio es lo que cuenta, Ed. Crítica.
FERNÁNDEZ PONS, X. La OMC y el Derecho Internacional. Ed. Marcial Pons, Barcelona, 2006.
FUKUYAMA, F. La gran ruptura, Ed. B.
GARCÍA GARCÍA-REVILLO, M., El Tribunal Internacional del Derecho del Mar. Origen, organización y competencia, Biblioteca Diplomática Española, Servicio de Publicaciones, Universidad de Córdoba y Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación, Córdoba, 2005.
GARCÍA SEGURA, C.; VILARIÑO PINTOS, E. (coord.), Comunidad Internacional y Sociedad Internacional. Después del 11 de septiembre de 2001, Fundación Gernika Gogoratuz, Munduan Paz y Desarrollo, Gernika, 2005.
GIDDENS, J. Un mundo desbocado, Ed. Taurus.
GONZÁLEZ GARCÍA, I. Naciones Unidas y la Coordinación para el desarrollo, Ed. Dykinson-ANUE, Madrid, 2005.
GÜELL PERIS, S. Conflictos armados internos y aplicabilidad del Derecho Internacional Humanitario, Instituto de Estudios Europeos de la Universidad San Pablo-CEU, Editorial Dykinson S.L., Madrid, 2005.
HUNTINGTON, S.P. El choque de civilizaciones, Ed. Paidós, 1997.
LÁZARO CALVO, T. Derecho Internacional del Medio Ambiente, Ed. Atelier, Barcelona, 2005.
MANERO SALVADOR, A. OMC y Desarrollo. Evolución y perspectivas del trato desigual en el Derecho del comercio internacional, Ed. Tirant Lo Blanc, Valencia, 2006.
MERLE, M. Sociología de las relaciones internacionales, Ed. Alianza Editorial, Madrid, 1991.
MESA, R. La Nueva Sociedad Internacional, Ed. Centro de Estudios Constitucionales, Madrid, 1992.
MONTAÑA MORA, M. La OMC y el reforzamiento del sistema GATT, Ed. McGraw-Hill, Madrid, 1997.
PONS RÀFOLS, X.; SAGARRA TRÍAS, E., La acción exterior de la Generalitat en el nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña, Ed. Universitat de Barcelona, 2006.
REMIRO BROTÓNS, A. Civilizados, bárbaros y salvajes en el Nuevo Orden Internacional, Ed. McGraw-Hill, Madrid, 1996.
SÁNCHEZ, V. M. La potestad coercitiva de las Organizaciones Regionales para el mantenimiento de la paz. Medidas que no implican el uso de la fuerza armada, Ed. Bosch, Barcelona, 2005.
TRUYOL SERRA, A. La Sociedad Internacional, Ed. Alianza Editorial, Madrid, 1993.
TRUYOL SERRA, A. Historia del Derecho Internacional Público, 1998.
VACAS MARTÍNEZ, F. El régimen jurídico del uso de la fuerza por parte de las operaciones de mantenimiento de la paz de Naciones Unidas, Ed. Marcial Pons, Madrid-Barcelona, 2005.

C) Adreces d'internet d'algunes organitzacions internacionals:
OCDE: http://www.oecd.org/
OEA: http://www.oas.org/shomepag.htm
OMA: http://www.wcoomd.org/
OMC: http://www.wto.org/
OMPI: http://www.wipo.org/
OMS: http://www.who.ch/
ONU: http://www.un.org/
OIT: http://www.ilo.org/
OTAN: http://www.nato.int/
OUA: http://www.rapide-pana.com/demo/oua/rapid3.htm
UNESCO: http://www.unesco.org/
UIT: http://www.itu.ch/
UPU: http://ibis.ib.upu.org/

Grup	Professor	Departament
	Miquel Montañá Mora	Derecho
	Jorge Sellarés Serra	Derecho