ESG: Teorías de la justicia (BBA00826)

Dades generals

Tipus:	OP	Curs:	1	Període:	S semestre
Crédits ECTS:	2 ECTS

Professorat:

Grup	Professor	Departament	Idioma
	Teodor Mellén Vinagre	Ciencias Sociales	ESP

No hi ha cap prerequisit necessari per poder cursar aquesta assignatura.

No calen coneixements previs específics per poder cursar aquesta assignatura.

- Sessions presencials (part expositiva + debats): 18 hores
- Sessions expositives: 12 hores
- Debats: 6 hores
- Examen final: 2 hores
- Treball autònom (fora de l'aula): 30 hores

Les empreses són un actor clau a l'hora de configurar les nostres societats. Una qüestió fonamental de qualsevol societat és la seva capacitat per organitzar-se de manera justa. La formació de futurs professionals en la direcció i administració d'empreses inclou la formació de persones conscients de la seva condició de ciutadans i ciutadanes que tinguin un gran sentit de la justícia i un alt nivell de qualitat humana.

Ara bé, quan podem dir que una societat s'organitza de manera justa i quan no ho podem dir? La qüestió de la justícia és una de les qüestions claus de qualsevol societat. En la nostra societat capitalista, en què els mercats són una institució fonamental a l'hora de determinar l'estructura social i la desigualtat, el debat sobre la justícia social és un debat obert, candent i altament discutit.

La filosofia política és una branca de la filosofia que tracta específicament sobre aquest assumpte. Al segle XX, la filosofia política s'ha especialitzat en el que s'han anomenat les "teories de la justícia", que tracten qüestions com aquestes: què és una societat justa? Quan les desigualtats són justes i quan no ho són? Quins són els principis de justícia que ens han de permetre donar una resposta consistent a aquestes qüestions?

Diversos corrents de pensament (des del liberalisme igualitarista fins al llibertarianisme (neoliberalisme), passant pel socialisme, el republicanisme o el comunitarisme) han intentat afrontar aquests interrogants, de vegades obrint apassionants polèmiques entre elles. En aquesta assignatura veurem les idees principals de cada corrent, de manera que l'alumne pugui fer-se càrrec de quines són avui les diferents opcions a l'hora de plantejar una qüestió tan transcendental com és la qüestió de la justícia social.

A. Entendre la transcendència del debat sobre la justícia social en les nostres societats.

B. Conèixer els diferents corrents de la filosofia política contemporània i la seva idea de la justícia social.

C. Comprendre per què les "teories de la justícia" han proporcionat un rigor conceptual fins ara inèdit al debat sobre la justícia social.

D. Relacionar els diferents corrents de la filosofia política contemporània amb els diferents corrents ideològics de la modernitat.

E. Entendre de quina manera les teories de la justícia poden donar llum al debat social i polític quotidià.

F. Donar instruments conceptuals que permetin als alumnes articular el seu propi pensament sobre la justícia social.

G. Comprendre els límits dels diferents corrents de la filosofia política contemporània i de la seva idea de la justícia social.

H. Conèixer quins són els models socials alternatius als que apunten les diferents teories de la justícia.

I. Adquirir cert nivell de sensibilitat, responsabilitat, valors i qualitat humana, amb especial èmfasi en la futura funció directiva de l'alumnat.

J. Incorporar una visió sobre la realitat capaç de generar un compromís cívic, que permeti al directiu desenvolupar la seva consciència com a ciutadà.

Arnsperger, C., & Parijs, P. . (2009). Ética económica y social: Teorías de la sociedad justa. Barcelona: Paidós.

Gargarella, R. (2010). Las teorías de la justicia después de Rawls: Un breve manual de filosofía política. Barcelona: Paidós.

Kymlicka, W. (2015). Contemporary political philosophy: An introduction. Oxford: Oxford University Press.

Sandel, M. J. (2006). Public philosophy: Essays on morality in politics. Cambridge, Mass: Harvard University Press.

Sandel, M. J. (2007). The case against perfection: Ethics in the age of genetic engineering. Cambridge, Mass: Belknap Press of Harvard University Press.

Sandel, M. J. (2009). Justice: What's the right thing to do?. Nueva York: Farrar, Straus and Giroux.

Sandel, M. J. (2012). What money can't buy: The moral limits of markets. New York: Farrar, Straus and Giroux.

Van Parijs, P. (1993). ¿Qué es una sociedad justa?: Introduccioón a la práctica de la filosofiía política. Barcelona, Spain: Ariel.

Grup	Professor	Departament
	Teodor Mellén Vinagre	Ciencias Sociales