esade

Entorn Sociopolític de l'Empresa (2225.YR.003174.1)

Dades generals

Tipus:

OBL

Curs:

3

Període:

S semestre

Crédits ECTS:

3 ECTS

Professorat:

Grup Professor Departament Idioma
Year 3 Ignasi Martí Lanuza Ciencias Sociales CAT, ESP

Distribució de la càrrega de treball

Sessions plenàries: 15 hores
Sessions de grup: 15 hores
Treball autònom (lectures + estudi setmanal + preparació d'exàmens): 45 hores

Contribució de l'assignatura al programa

Aquesta assignatura pretén proporcionar a l'alumne una perspectiva global de l'entorn social i polític de les organitzacions, de manera que sempre que analitzi qualsevol qüestió, ja sigui professional, econòmica o social, la pugui situar espontàniament en un marc d'interrelacions alhora local i global.

Amb aquesta finalitat, el curs utilitza una metodologia d'anàlisi interdisciplinar del fenomen de la globalització que caldrà comprendre no tan sols com un procés econòmic, sinó més aviat com una gran transformació social en la qual sempre hi intervenen també elements socials, polítics i culturals. Aquest procés de transformació no està doncs predeterminat, de manera que el seu resultat és sempre fruit de múltiples decisions que impliquen maneres específiques d'entendre el món que ens envolta, d'abordar la realitat i de posar els valors de la persona en funcionament.

La perspectiva d'aquesta assignatura és preponderantment cultural. Aquest enfocament, en primer lloc, ha d'ajudar l'alumne a comprendre l'impacte social de la presa de decisions tant a nivell individual com col·lectiu i, en segon lloc, ha de permetre bastir els criteris per avaluar les conseqüències tan polítiques com socials de les pròpies decisions.

D'aquesta manera, el present curs planteja les preguntes que són a la base de la responsabilitat social de l'empresa (RSE) i que permeten al futur directiu inserir-se en la problemàtica social més extensa que acompanya la seva activitat professional.

Objectius d'aprenentatge de l'assignatura

En acabar l'assignatura, els estudiants han de ser capaços de:

· Conèixer i analitzar, amb una metodologia adequada, els elements fonamentals de l'entorn tecnoeconòmic, social, polític i cultural de les organitzacions (empresarials, públiques i no lucratives).

· Comprendre l'impacte que les organitzacions tenen en el seu entorn.

· Sobre aquesta base, els estudiants incorporaran una visió global/local sobre la realitat capaç de generar compromís professional i cívic amb la societat.

Continguts

1. Introducció a la globalització

Objectius:

- Introduir els diferents models de comprensió de la globalització.
- Conèixer els principals conceptes i les tendències centrals de la globalització.
- Presentar un marc central de les teories de la globalització.
- Posar els fonaments per presentar les diferents ideologies de la globalització: neoliberalisme, alterglobalització, gihadisme, autoritarisme. I, junt amb ells, l'antiglobalització.

Continguts: 1. Introducció a la globalització. Imatges d'un món complex 2. Marc teòric 3. Quatre teories de la globalització: 4. Explicar la globalització. Ideologies: 5. Com llegir el món actual?
Lectures per preparar la sessió:
1. SOCIOLOGIA II. Apunts de classe. Capítol 1.
2. GIDDENS, Anthony (2000): Un mundo desbocado. Los efectos de la globalización en nuestras vidas. Capítol 1. Taurus, p. 19-31.
3. WALLERSTEIN, Immanuel (2004): The Modern World System as a Capitalist World Economy. A: Lechner, Frank J. iJohn Boli (ed.) (2008): The Globalization Reader, 3a ed. Malden MA: Blackwell Publishing. Capítol 6. P. 55-61.
4. SKLAIR, Leslie (2002): Sociology of the Global System. A: Lechner, Frank J. iJohn Boli (ed.) (2008): The Globalization Reader, 3a ed. Malden MA: Blackwell Publishing. Capítol 7; p. 62-69

2.

3.

4. La dimensió social, cultural i tecnològica de la globalització

Objectius:

- Comprendre les conseqüències del desenvolupament tecnològic en l'estructura social global i en la cohesió de les societats contemporànies.
- Comprendre per què una societat tecnològicament avançada és una societat del risc.
- Prendre consciència de l'existència, en el món globalitzat, de problemes i conflictes de base identitària i les seves característiques.
- Analitzar els seus impactes en la relació entre els països i les diferents cultures del planeta

Continguts de les sessions 2 i 3: 1. Globalització i canvi social 1.1 Agents i factors 1.2 Característiques de les societats en procés de globalització 1.3 Una visió històrica de les línies de fons: cap a un nou model social 1.4 La societat informacional i canvis en el mercat de treball 2. Canvi tecnològic i societat de risc 3. La cultura i les seves funcions 4. La cultura de l'economia de mercat globalitzada 5. Globalització cultural i conflicte d'identitats 5.1 Un passeig per les identitats en un món globalitzat 5.2 Globalització i conflicte

Lectures per preparar la sessió:
SOCIOLOGIA II. Apunts de classe. Capítol 2.
REICH, Robert B. (1993). El trabajo de las naciones, Javier Vergara Ed., Madrid, cap. 14, p. 175-186.
REICH, Robert B. (1993). El trabajo de las naciones, Javier Vergara Ed., Madrid, cap. 16, p. 198-208.
REICH, Robert B. (1993). El trabajo de las naciones, Javier Vergara Ed., Madrid, cap. 17, p. 209-224.

5. La globalització econòmica i financera

Objectius:

- Establir un model d'anàlisi de la globalització econòmica que permeti copsar l'increment de les interrelacions comercials els darrers dos segles.
- Comprendre la naturalesa de la globalització econòmica des de la perspectiva de la reordenació mundial de la riquesa i el creixement.
- Debatre la recomposició del planeta en blocs geopolítics i el nou rol dels estats en la seva relació amb les multinacionals.
- Discutir les implicacions socials i polítiques derivades de la pèrdua de capacitat de gestió dels estats.

Continguts de les sessions 4 i 5: 1. Una aproximació sociològica de l'economia. Definicions i conceptes 1.2 La globalització econòmica. Conceptes, fases i característiques 1.3 Una perspectiva històrica 2. La globalització econòmica a principis de segle XXI 3. Cadenes de producció global i canvis en l'estructura productiva mundial 3. La globalització econòmica. Estratègies i reaccions 3.1 L'auge de la geoeconomia. Les estratègies geoeconòmiques 3.2 Les reaccions contra la globalització neoliberal 3.3 La relació entre globalització i desigualtat
Lectures per preparar la sessió:
1. SOCIOLOGIA II. Apunts de classe. Capítol 4.
2. PACKER, G. (2013). The unwinding. An inner history of the New America. Nova York: Farrar, Straus and Giroux. Chapter: Mr.Sam: Sam Walton. p. 100-106.

6. La cultura empresarial contemporània

Objectius:

- Comprendre el poder econòmic, social, polític i cultural de les empreses.
- Entendre la dimensió ètica de l'empresa i la seva responsabilitat social.
- Entendre el poder de las empreses i la seva responsabilitat ètica i social en el context de la globalització
- Entendre i saber aplicar els conceptes de RSE, acció social i empresa ciutadana a les empreses actuals.
- Reflexionar sobre las qualitats necessàries per al professional d'empresa en el context de la globalització

Continguts de les sessions 8 i 9: 1. L'auge del funcionalisme en el "management" 2. La funció empresarial i la gran empresa 3. Cap a una nova cultura corporativa 3.1 i arriba el conflicte 3.2 L'empresa i el redescobriment de les expectatives socials

Lectures:
1. SOCIOLOGIA II. Apunts de classe. Capítol 6.
2. HENNCHEN, Esther. (2013). Shell in Nigeria. Estudi de cas.

7. La sobirania dels estats i la governança global

Objectius:

- Comprendre els canvis que la globalització ha comportat en el rols dels estats i la governança global
- Entendre els seus desafiaments principals
- Observar la interrelació dels àmbits econòmic i cultural amb el polític
Continguts de les sessions 10 i 11: 1. L'erosió de la sobirania dels estats 2. La crisi estat-nació 3. L'estat davant el trilema de la globalització 4. La governança global: repensar el poder al segle XXI 5. Europa com a embrió de la governança global
Lectures:
1. SOCIOLOGIA II. Apunts de classe. Capítol 7.
2. Rodrik, Dani. (2011): The globalization paradox. Democracy and the future of world economy. WWNorton & Company, Nova York. Cap. 9.
The political trilemma of the world economy. pp. 184-206

8.

9.

10.

Metodologia

Les sessions tan plenàries com de grup inclouran:
- exposicions per part del professor
- elboració d'activitats habilitadores sota la forma d'assajos
- elaboració d'informes de retroalimentació o feedback sobre les activitats realitzades pels companys
- dinàmiques de grup
- presentacions de grup
- controls

Avaluació

Activitats d'avaluació

Descripció %
Controls 30
Participació en les sessions de grup i les dinàmiques participatives. 20
Examen final 35
Lliurament de les activitats habilitadores ("enabling activities") 15

Criteris d'avaluació

El sistema d'avaluació dels objectius d'assignatura esmentats comprèn els controls que es realitzaran al final de cada bloc de continguts, l'assistència a les sessions plenàries i a les de grup i l'elaboració de les activitats de classe previstes.
En tots els casos, l'avaluació es concep com un instrument no solament sumatiu, sinó també formatiu, per la qual cosa el professorat enfocarà la valoració del progrés dels estudiants com un procés que s'ha de mesurar de manera continua.

Perquè es pugui fer la mitjana entre la qualificació de les activitats del curs i la nota de l'examen final, s'han de complir les condicions següents:
- Les dues notes (avaluació continua i examen final) han de ser iguals o superiors a 5. En cas contrari, la nota final del curs serà la més baixa de les dues.
- Per superar l'avaluació continua, l'estudiant ha d'obtenir una puntuació igual o superior a 4 de la nota mitjana dels controls.

Per aprovar l'assignatura en segona convocatòria, cal complir dues condicions: a) un examen que s'haurà de superar amb una nota d'examen igual o superior a 5; b) que la suma d'avaluació continuada (equivalent al 60% de la nota final) de la 1a convocatòria i l'examen (40% restant) sumi igualment 5. Es guarden doncs les notes de l'avaluació continuada per a la 2a convocatòria.

Bibliografia

Manual principal:

- MURILLO, David (2015). From Walmart to Al Qaeda: An interdisciplinary Approach to globalization. Sheffield: GreenLeaf
- MURILLO, David (2015). De Walmart a Al Qaeda. Una lectura interdisciplinar de la globalización. Barcelona: Libros de Cabecera.
- MURILLO, David (2015). De Walmart a Al-Qaida. Els valors de la globalització. Barcelona: Editorial Barcino..


Bibliografia complementària:

- FULCHER, James. (2009): El Capitalismo. Una breve introducción. Madrid: Alianza Editorial

- GINER, Salvador. (2010). El futur del capitalisme. Barcelona: Edicions 62

- JUDT, Toni. (2010). Algo va mal. Madrid: Taurus.

- LECHNER, Frank J. & John Boli, eds.(2008): The Globalization Reader, Third Edition. Malden MA: Blackwell Publishing.

- PACKER, George (2013). The unwinding. An inner history of the new America. New York: Farrar, Straus and Giroux.

- RODRIK, Dani (2011): The globalization paradox. Democracy and the future of world economy. New York: W.W.Norton & Company

-SASSEN, S. (2014). Expulsions: Brutality and Complexity in the Global Economy. Boston: Harvard University Press.
- SENNET, R. (2012). Together: The Rituals, Pleasures, and Politics of Cooperation. New Haven: Yale University Press, 2012.
- STEGER, Manfred B. (2010): Globalization: A Very Short Introduction, Oxford UP



Horaris i seccions

Grup Professor Departament
Year 3 Ignasi Martí Lanuza Ciencias Sociales

Horari Year 3

Del 7/2/2023 al 25/4/2023:
Cada dimarts de 12:00 a 13:15. (Excepte: 14/3/2023 i 4/4/2023)
Cada dimarts de 10:45 a 12:00. (Excepte: 14/3/2023 i 4/4/2023)

divendres 12/5/2023 de 12:15 a 14:30.